Ramon Pàmies era fill d’una família benestant. A causa de la vida desordenada del pare, que va perdre la fortuna familiar, el fill fou educat pels avis paterns, que li van proporcionar una bona educació, amb la qual va poder fer de comptable en una empresa tèxtil barcelonina.
L’any 1891, amb 17 anys, va escriure la primera obra teatral: L’estel de Natzaret. Es va fer soci del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, on el 1898 va estrenar la seva obra de teatre amb música de Francesc Realp, un altre soci de l’entitat. L’any 1900, amb 26 anys, es va casar amb Emília Armades, amb qui va tenir cinc fills.
El 25 de desembre de 1903, es va fer l’estrena oficial de l’obra, ara amb la música de Miquel Ferrer i Ramonatxo, al Cercle Catòlic de Gràcia. Més endavant va escriure diferents obres de teatre. Amb 40 anys, es va morir d’una grip que es va complicar.
Ramon Pàmies i Pina va nàixer a Barcelona l’any 1874 en el si d’una família benestant, però davant de la conducta poc formal i desordenada del seu pare, que li va comportar la pèrdua de la fortuna familiar, en Ramon va ser educat pels seus avis paterns que li proporcionaren una bona educació religiosa i escolar amb un coneixement important del francès, estudis en general que el permeteren trobar feina de comptable en una important empresa del ram tèxtil de Barcelona.
Malgrat viure amb el seus avis, les vicissituds viscudes a l’infantesa per la conducta del seu pare l’afectaren bastant. Pietós i amant apassionat de la literatura i en particular dels temes bíblics, va conrear també des de ben jovenet l’afició pel teatre, escrivint el 1891, a l’edat de disset anys, la seva primera peça teatral: “L’Estel de Natzaret”, on probablement l’enfrontament que es desenvolupa entre les forces del bé i del mal reflectit en l’obra, fos un reflex de les experiències viscudes en el si de la seva família quan era petit.
Imbuït d’un cert esperit religiós, es va fer soci de l’entitat catòlica el Centre Moral i Instructiu de Gràcia, en la qual el 1898 va estrenar “L’Estel de Natzaret”, amb música de Francesc Realp un altre soci de l’entitat.
L’any 1900, als vint-i-sis anys, es va cassar amb Emília Armades amb la qual va tenir cinc fills: Magdalena, Tresina, Albert i Lleonard i un altre que va morir, fitxant la seva residència al carrer Argentona.
Entre els anys 1901 i 1902 un grup important de socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, entre el quals hi havia en Ramon, s’escindiren de l’entitat per discrepàncies amb la junta directiva.
Sense local on aixoplugar-se, el 25 de desembre de 1902 organitzaren una nova representació de “L’Estel de Natzaret” en un espai cedit. Finalment el 25 de desembre de 1903, es va produir l’estrena que es podria dir oficial de l’obra amb la música de Mn. Miquel Ferrer i Ramonatxo, en el local del Cercle Catòlic de Gràcia, la nova entitat que havien creat els que havien abandonat el Centre Moral.
També el 1903 en Ramon Pàmies, va impulsar i costejar la primera edició de “L’Estel de Natzaret” que ell mateix es va encarregar de distribuir pràcticament fins exhaurir-la.
Dins de la seva producció teatral en Ramon Pàmies va escriure diferents obres que avui són gairebé impensables de dur a escena, com explica la família, doncs en aquells moments, en els quadres escènics de les entitats catòliques no hi podien haver dones, per tant les obres escrites per en Pàmies complien aquest requisit.
Finalment, el 1918, a l’edat de quaranta quatre anys una grip que es va complicar va acabar amb la seva vida. Les reves restes es troben en el cementiri de les Corts.
